Instal·lació amb paper, llum i color

A plàstica, fa uns dies, vam iniciar un projecte, en el qual, en grups, hem de fer una instal·lació amb llum i color en algun lloc de la facultat. Per triar allò que representarem, vam triar un fragment d’algun poema de JoanaRaspall, ja que aquesta poetessa celebrava els seus 100 anys i, així era una manera de celebrar el seu centenari des de l’aula, però em vaig sorprendre molt quan dimecres al matí vaig llegir que havia mort. Així doncs, la nostra activitat per celebrar els seus 100 anys es convertirà en un homenatge.

Aquí us deixo el fragment que el meu grup ha triat del poema la Tempesta i, quan tingui imatges de la nostra instal·lació també les penjaré aquí.

Tot el cel és un vel negre;

cada llamp el migparteix

i fa veure ones d’escuma

com boques d’enormes dents.

                                                   Joana Raspall

Per acabar us deixo els enllaços del poema sencer i del mateix poema però musicat:

Fem flors

Durant algunes classes de plàstica, vem treballar amb diferents tècniques per pintar. La nostra primera feina individual va ser la de portar a classe una flor. El primer que vem fer va ser dibuixar-ne la seva forma general, sense dibuixar-ne els detalls. Un cop fet això, l’havíem de pintar però abans de pintar-la, havíem de trobar barrejant les pintures dels colors primaris (magenta, blau i groc, més blanc i negre) el color exacte, o que s’assemblés el màxim possible al color dels pètals i també el tronc de la nostra flor. El resultat que vaig obtenir va ser el següent:

A la següent classe se’ns va demanar el mateix però aquest cop, amb un full una mica més petit havíem de dibuixar la mateixa flor i pintar-la del mateix color tot barrejant, de nou, els colors primaris, el blanc i el negre, però aquesta vegada utilitzant ceres en comptes de pintura. El resultat que vaig obtenir, va ser el següent:

Per acabar, un cop acabades la flor feta amb pintura i la flor feta amb cera, també se’ns ha demanat que repetim el procediment però ara barrejant el color dels llapis de colors de fusta. Aquesta és la manera més difícil de barrejar colors per obtenir-ne un altre, ja que s’ha de teixir amb els colors i, per tant, cal molt de temps i, sobretot, molta paciència i aquest és el resultat:

Històries en relleu

L’activitat del dimarts va ser una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La veritat és que a mi em va sorprendre molt la visita, ja que jo tenia un record de les visites als museus completament contrària al que vaig veure al MNAC. amb aquesta exposició vaig veure que les visites als museus que fan les escoles haurien de tenir també continuïtat a les aules, ja que moltes vegades es va un dia d’excursió a un museu i ja no se’n parla mai més ni de l’excursió, ni de l’exposició, ni del museu. En canvi, amb aquesta visita vaig veure clarament com a partir, en aquest cas d’escultures, es poden treballar coses molt diverses com els ritmes i l’expressió corporal.

Així doncs, penso que a les escoles s’hauria de donar continuïtat a les excursions que es fan i treballar-les a la classe i no fer excursions, tan sols perquè ja fa temps que no en fem cap. Perquè com he dit en l’entrada de la conferència de Jaume Cela, una de les seves propostes i amb la qual jo hi estic molt d’acord, és donar sentit a tot allò que fem.

Fotografia a la sortida del MNAC