A plàstica, fa uns dies, vam iniciar un projecte, en el qual, en grups,
hem de fer una instal·lació amb llum i color en algun lloc de la facultat. Per
triar allò que representarem, vam triar un fragment d’algun poema de JoanaRaspall, ja que aquesta poetessa celebrava els seus 100 anys i, així era una
manera de celebrar el seu centenari des de l’aula, però em vaig sorprendre molt
quan dimecres al matí vaig llegir que havia mort. Així doncs, la nostra
activitat per celebrar els seus 100 anys es convertirà en un homenatge.
Aquí us deixo el fragment que el meu grup ha triat del poema la Tempesta i, quan tingui
imatges de la nostra instal·lació també les penjaré aquí.
Tot el cel és un vel negre;
cada llamp el migparteix
i fa veure ones d’escuma
com boques d’enormes dents.
Per acabar us deixo els enllaços del poema sencer i del mateix poema però musicat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada